dimarts, 31 de març de 2009

I la Pau esdevingué Cultura...




En un món com el nostre, en el què malauradament més de 7000 anys de violència humana han desenvolupat una consolidada cultura de violència, es fa necessari contraposar una altra cultura que existeix des de fa molt més temps històricament, i que el seu discret i silenciós fer l'ha apaivagat i ha fet semblar que no existeixi. És el que anomenem com a Cultura de Pau, terme que la UNESCO encunyà definitivament en la Declaració i Programa d'Acció per la Cultura de Pau de 1999 . En aquest interessant document, aprovat en Assemblea General per les Nacions Unides, es fa un encertat desenvolupament del que és, i com es pot aplicar, la Cultura de Pau, que comença definint de la següent manera: "és el conjunt de valors, actituds, tradicions, comportaments i estils de vida, basats en el respecte a la vida, la fi de la violència i la promoció de la noviolència mitjançant l'educació, el diàleg i la cooperació", entre moltes altres característiques. Els valors d'aquesta cultura semblen desconeguts, o inclús recents i fins i tot ineficaços, però tenen unes arrels profondes que es dispersen per totes les civilitzacions i pobles del món. No hi ha país que no tingui al seu sí un col·lectiu que defensa els seus valors; no hi ha religió que no els hagi fet seus; no podem dir que no coneixem a ningú que encarni bona part d'aquests valors en els nostres entorns familiars, d'amics o de professió. El cert és que la Cultura de Pau és tan discreta a vegades, per pacífica que ha de ser, que fa evident allò de que fa més soroll un sol arbre quan cau que tot un bosc creixent.