divendres, 27 de març de 2009

El Museu de la Pau de Gernika


En una visita amb estudiants, vaig tenir l'oportunitat de conèixer recentment el primer Museu de la Pau que es va crear a tot l'Estat; és el Museu de la Pau de Gernika. La Xarxa Mundial de Museus de la Pau el va incorporar només crear-se, perquè significava l'ampliació d'un projecte de pedagogia de la pau importantíssim. A Barcelona fa anys que es lluita per convertir els castells militaritzats de Figueres i Montjuïc en indrets convertits en centres d'informació, recerca i difusió de la Cultura de Pau, amb el seu propi museu. Però visitar el de Gernika ha estat colpidor per a mi.


Es tracta d'un museu de tres plantes, situat al bellmig de la població. En els diferents ambients es pretén explicar què és la Pau i la Cultura de Pau que d'ella se'n deriva; en segon lloc, repassar la història del primer bombardeig aeri d'una població en tot el món (portat a terme per l'aviació nazi e 26 d'abril de 1937, en plena Guerra Civil espanyola i a instàncies del General Franco); i en darrer lloc, una explicació interessant sobre el procés del conflicte basc, amb les seves possibles alternatives de solució.


Dotat de multitud de recursos per a explicar conceptes i idees, i apropar realitats que violen les condicions de pau en la humanitat, el Museu esdevé un indret "pacífic" on poder reflexionar a fons sobre valors humans fonamentals. Es tracta d'una eina bàsica per a petits i grans, que hauria d'estar present en molts municipis o al menys en les grans ciutats, per tal de sensibilitzar i apropar la població a les lluites per la pau, en un món millor i on l'humanitat pugui gaudir d'un mínim benestar i dignitat.


D'entre els aspectes a destacar, hi és la visió històrica del bombardeig de Gernika, i en especial el punt en què s'explica la reconciliació que es va dur a terme a partir de la iniciativa de Petra Kelly, líder i activista dels Verds alemanys que un bon dia va passar per Gernika i es va adonar de la tragèdia del bombardeig de les tropes alemanys. Des de llavors, Petra Kelly, pacifista reconeguda mundialment per ser una de les poques dones pacifistes en primera línea, va moure la societat civil alemanya dels anys 80, per aconseguir que les autoritats germàniques aprovessin una declaració de perdó i reconciliació. Finalment ho va fer l'ambaixador alemany a Espanya, tot llegint un impressionant text del president d'Alemanya.


D'obligada visita al pas per Euskadi, el Museu de la Pau de Gernika, i Gernika mateix, és un entorn magnífic i preciós per reflexionar, meditar, compartir i aprofondir en el món de la Cultura de Pau. Una última constatació: si s'invertís només el 50% del que s'inverteix en cultura de Guerra per a la Cultura de Pau, segur que més del 1000% d'efectivitat tindria aquesta en la resolució de conflictes, les tragèdies bèl·liques, i les violacions dels drets humans.


El lema del Museu no podia ser un altre que la coneguda sentència gandhiana: "No hi ha camins per a la pau; la pau és el camí."