És cert que Euskadi és un país que m'estimo molt, que m'agrada la seva gent, la seva història, la cultura i la llengua, le geografia i el paisatge, així com el seu caràcter, música i tradicions. Tinc amics allà, tinc amics aquí que són d'allà. I no puc amagar que quan fa unes tres setmanes vaig sentir per la ràdio que ETA obria una porta a la opció políitica i democràtica per a la resolució del conflicte basc, vaig sentir una profunda emoció dins meu.
Els mediadors internacionals comencen a treballar des de la discreció. El Govern central fa que no va amb ell i desprecia les paraules de la banda terrorista amb la qual cosa pressiona a una opció política definitiva de tota l'esquerra abertzale que pugui obrir un procés de debò. Euskadi està, més que mai, en un procés immillorable per a conduir tots els sectors socials i ideològics cap a un debat polític on les armes no tensin cap força ni forcin cap tensió. Ara és una hora cabdal. Tot s'està caminant aparentment en lentitud, però tinc la sensació de que condueix a un bon port. El camí que ara s'obre és llarg; potser tant llarg com el que ha fet ETA fins avui, però està clar que és EL camí, el viarany més fructífer.
Correspon a tothom ara, a la societat, als partits bascos, al Govern central i les institucions del país i de l'Estat, demostrar que es creuen realment el que és la democràcia, com l'esquerra abertzale sembla que comença a creure-s'ho. I la paraula Democràcia és una paraula molt gran, on hi cap tota la voluntat popular mentre sigui digne, justa i lliura. Cap reglament, cap normativa, cap estatut ni cap constitució, local, nacional o internacional, pot barrar el pas al què els bascos vulguin fer amb el seu propi país. I si per una vegada, malgrat tants assassinats i ferits, destrosses i atemptats, ara arriba l'hora de parlar, haurem de fer com els éssers humans sabem mai hauríem d'haver deixat de fer-ho: parlar. Tot és obert, tot és possible, només que la voluntat popular sigui respectada amb els mitjans pertinents.
La resta, son paraules que se'n duu el vent.
Confio que les institucions democràtiques sàpiguen estar a l'alçada de les circumstàncies, i tant afrontin sense treva l'engany d'ETA si és que es dóna, com acceptin i cooperin veritablement democràticament el diàleg amb tots els sectors socials i polítics d'euskadi per trobar la manera (perquè està clar que existeix, i allà espera...) de resoldre aquest llarg conflicte polític i territorial que, probablement configura el darrer conflicte amb conseqüències terroristes a tot Europa.
Ara que sembla que els terroristes podrien perdre-li la por a la democràcia, no ens emporuguim els que no ens hem considerat mai violents ni terroristes, sinó afiancem allò que sempre hem defensat: la democràcia de tots.
