divendres, 16 de juliol del 2010

L'"Invictus" Mandela


Amb motiu del Mundial de Futbol (com ja ho va ser amb el Mundial de Rugby)m i fa uns mesos per l'estrena de la pel·lícula "Invictus", de Clint Eastwood, Mandelà complí 20 anys d'ençà que va ser alliberat de dècades de presó; el líder antiapartheid ha tornat a la palestra tot i tenir més de 90 anys d'edat, amb l'admiració i tots els honors del món sencer. L'expresident de Sudàfrica ha estat, clarament, un dels grans líders mundials del segle XX, i sens dubte ho ha aconseguit gràcies a valors que ha convertit en virtuts personals, exercitades amb constància i decisió durant tota la seva vida. D'una banda, la seva clara aposta per la defensa dels desvalguts, lluitant contra la injustícia que el sistema de segregació racial havia imposat a Sudàfrica. En segon lloc, la seva actitud inflexible davant principis i valors irrenunciables per al seu poble, encara que això li costés la presó i molts sacrificis personals i familiars. En tercer lloc, el seu tarannà personal càlid i proper a les persones, a les quals tractava sense prejudicis i amb dignitat; va ser així com, en els 27 anys de presó, va aconseguir sempre interessar-se pels seus vigilants, tractant-los més com a amics que com a enemics, la qual cosa els sorprenia i desarmava. En quart lloc, va ser un home que cregué totalment en ell mateix, però sobretot en el seu poble mestís que buscava ensortir-se'n. I, finalment, va ser una persona que encarnà autènticament el valor de la reconciliació, sabent que només aquesta llavor garantiria el fruit de la pau per a Sudàfrica; les Comissions de la Veritat i la Reconciliació, de la mà del bisbe anglicà Desmond Tutú, van ser un enginy potentíssim per a desactivar la revenja i construir la pau a Sudràfrica.

El testimoniatge de la Pau


La Pau és un testimoniatge personal, i així ho expressava el Mahatma Gandhi. No es pot pretendre la pau al món, quan en el jardí interior de cadascú ha estat impossible deixar créixer les flors. No es pot pretendre fer que els altres no facin les guerres, quan hom en el seu interior no ha sabut apaivagar els focs de la gelosia, l'enveja o la mentida. Només quan l'autoconeixement és profund, la conscienciació sobre les pròpies limitacions és real, i la voluntat de créixer en els valors de la pau per a sortir a la recerca de l'altre, sense imposicions, ni dogmatisme ni dominacions, podem realment començar a donar les primeres passes d'un camí cap a la Pau. De Gandhi és aquell preciós aforisme que afirma "No hi ha camins per a la pau, la Pau és el camí"; i és que la pròpia vida s'ha de convertir en un camí cap a la Pau, en el què la guerra més gran és la lluita contra el propi egoïsme i en favor de l'altruïsme davant els altres. Els nostres infants només aprendran el gran valor que significa la Pau, quan vegin en els seus adults que la Pau no és un "discurs" sinó és un "camí"; no és una teoria sinó una praxis; no és una idea sinó un testimoniatge. I és que la Pau no es pot tocar, no es pot abastar, no es pot concretar a una única essència: la Pau només és reconeixible quan els éssers humans la fem vida, quan la testimoniem. Heus ací que ja no cal fer-la evident; queda transparentada en la persona.

dimecres, 7 de juliol del 2010

Atac del Banco Santander al web pacifista www.bancosantandersinarmas.org


El web de la campanya “Banc Santander sense armes”, creat per les ONG Justícia i Pau, Setem i l'Observatori del Deute en la Globalització, ha suscitat una forta reacció per part de l’entitat presidida per Emilio Botín.

El 23 de juny, abans de la difusió pública del web, es va donar a conèixer al Banc Santander el link d’aquesta nova web per si considerava que la pàgina contenia alguna dada que fos inexacta o que no fos certa. El dia següent, el web va patir un seguit d’atacs de hackers, els quals van poder ser aturats afortunadament pels sistemes de seguretat del servidor.

Paral·lament, el Banc Santander va formular una denúncia en la qual afirmava que a través del domini www.bancosantadersinsarmas.org s’estava fent phishing, és a dir, s’estava robant els codis dels clients del banc amb l’objectiu d’utilitzar-los per entrar en els seus comptes personals. L’entitat bancària també acusava el web d’abusar de la seva imatge corporativa.

Aquesta denúncia va ser canalitzada per Telefónica Empresas, la qual va pressionar, sense verificar si tals acusacions estaven fonamentades, perquè el domini www.bancosantandersinsarmas.org fos eliminat i el web retirat del servidor.

Davant la denúncia, els propietaris del servidor on està allotjada el web el van inhabilitar. Els membres de la campanya, però, els van poder convèncer que tals acusacions eren falses i van rectificar.

Justícia i Pau, Setem i l'Observatori del Deute en la Globalització, i emmarcada dins la Campanya “Per una banca desarmada”, impulsen la campanya i el web “Banc Santander Sense Armes” per sensibilitzar i denunciar les relacions del banc amb la indústria militar o amb indústries que violen els drets humans tot alterant greument la vida de comunitats, pobles i medi ambient.

[Text extret íntegrament del web www.bancosantandersinarmas.org, vinculat al Centre d'Estudis per la Pau Delàs de Justícia i Pau, entre altres entitats]