Amb motiu del Mundial de Futbol (com ja ho va ser amb el Mundial de Rugby)m i fa uns mesos per l'estrena de la pel·lícula "Invictus", de Clint Eastwood, Mandelà complí 20 anys d'ençà que va ser alliberat de dècades de presó; el líder antiapartheid ha tornat a la palestra tot i tenir més de 90 anys d'edat, amb l'admiració i tots els honors del món sencer. L'expresident de Sudàfrica ha estat, clarament, un dels grans líders mundials del segle XX, i sens dubte ho ha aconseguit gràcies a valors que ha convertit en virtuts personals, exercitades amb constància i decisió durant tota la seva vida. D'una banda, la seva clara aposta per la defensa dels desvalguts, lluitant contra la injustícia que el sistema de segregació racial havia imposat a Sudàfrica. En segon lloc, la seva actitud inflexible davant principis i valors irrenunciables per al seu poble, encara que això li costés la presó i molts sacrificis personals i familiars. En tercer lloc, el seu tarannà personal càlid i proper a les persones, a les quals tractava sense prejudicis i amb dignitat; va ser així com, en els 27 anys de presó, va aconseguir sempre interessar-se pels seus vigilants, tractant-los més com a amics que com a enemics, la qual cosa els sorprenia i desarmava. En quart lloc, va ser un home que cregué totalment en ell mateix, però sobretot en el seu poble mestís que buscava ensortir-se'n. I, finalment, va ser una persona que encarnà autènticament el valor de la reconciliació, sabent que només aquesta llavor garantiria el fruit de la pau per a Sudàfrica; les Comissions de la Veritat i la Reconciliació, de la mà del bisbe anglicà Desmond Tutú, van ser un enginy potentíssim per a desactivar la revenja i construir la pau a Sudràfrica.
