Aquest passat 2008 s'han complert els 60 anys de la Declaració Universal dels Drets Humans, un aniversari important que no ha tingut, en canvi, el ressò esperable especialment en els mitjans de comunicació social, tant pel que signifiquen els Drets Humans com pel que haurien de significar. La defensa de la dignitat de la persona que els Drets Humans signifiquen, es basa en la voluntat de que tot ésser humà pugui viure amb dignitat i respecte per part de tothom. Malauradament, informes i més informes anuals com els de Nacions Unides o els d'ONG independents com Amnistia Internacional, ens recorden que els Drets Humans són violats constantment per governs, grups armats, forces d'ordre, exèrcits, institucions o fins i tot empreses. Un món en pau només podrà aconseguir-se amb la garantia d'uns Drets Humans salvaguardats de tot abús o violació, contràriament només podem posar pedaços a un gran vestit destripat de dalt a baix. La qüestió és, també, preguntar-se què podem fer cadascú de nosaltres com a ciutadans d'apeu, si bé altes instàncies governamentals, institucionals o empresarials no sempre se n'ocupen com les seves responsabilitats exigirien. I les respostes són moltes, tot i que aquí en mostraré tres de senzilles: sens dubte, començar primer pel cercle més proper, el nostre entorn social (veïnat, barri, població), i laboral (tant si tenim a càrrec treballadors com si simplement la nostra feina es desenvolupa amb altres companys de feina); d'altra banda, la nostra implicació en ONG (presencialment o des de la virtualitat) pot ser cabdal; i, finalment, el nostre vot responsable i compromès en les diferents eleccions a les què som convocats, pot canviar moltes coses. (Article publicat a la revista Valors, www.valors.org).
